Hello & Welcome to our community. Is this your first visit? Registrarse
Siguenos
Siguenos en Facebook Siguenos en Twitter
Hola Bienvenido a Catalunya Futbol, registrate, participa y comparte tu experiencia con los demás foreros Unete Ahora
VPS SSD
Resultados 1 al 2 de 2
  1. #1
    Status
    Desconectado
    Administrador Avatar de catar60
    Fecha de ingreso
    18 mar, 11
    Mensajes
    22,122

    HISTí*’RIA DEL GIMNASTIC DE TARRAGONA

    AQUELL 1 DE MARí*‡ DE 1886í¢â‚¬Â¦

    La segona meitat del segle XIX va significar un canvi revolucionari per la ciutat, patint una modernització i un creixement urbaní*Â*stic significatiu. Tarragona, lí¢â‚¬â„¢any 1854 ja tenia 18300 habitants, i es va comení*§ar a explanar la Rambla per construir el que seria, amb els anys, el rovell de lí¢â‚¬â„¢ou de la vida social i comercial. Dos anys després ja circulava el primer ferrocarril de vapor que unia les ciutats de Reus i Tarragona.

    A partir de 1862 comencen a sorgir societats o agrupacions de caire recreatiu, unes projectades cap a la classe mitja-alta i les altres dedicades a les classes treballadores. Podem recordar: lí¢â‚¬â„¢Hamonia, Centre Tarragoní*Â*, lí¢â‚¬â„¢Artesana, La Tertulia, lí¢â‚¬â„¢Amistat, Lí¢â‚¬â„¢Ateneo Tarraconense de la Classe Obrera, el Centre Catalí*Â*, Cí*Â*rculo Literario, Casino de la Unión Tarraconense, el Club Instructivo i el cor lí¢â‚¬â„¢Àncora. Cap perí*² de caire esportiu.

    Perí*² la ciutat va assistir al primer contacte amb el lleure lí¢â‚¬â„¢any 1863 quan es van crear els í¢â‚¬ËœCampos de Recreoí¢â‚¬â„¢ a la zona on actualment hi ha els carrers de Maria Cristina, Hernández Sanahuja, Estanislao Figueres i Cronista Sesé. Era un indret on els diumenges es podia gaudir dí¢â‚¬â„¢un dia felií*§ a lí¢â‚¬â„¢aire lliure. I la prova que la ciutat creixia econí*²micament la tenim en la creació, lí¢â‚¬â„¢any 1864, del í¢â‚¬ËœBanc de Tarragonaí¢â‚¬â„¢.

    A lí¢â‚¬â„¢inici de la díˆcada dels vuitanta, al segle XIX, es va instalí‚·lar el primer quiosc de venda de diaris a la Rambla Vella. A Tarragona, aquells anys es publicaven tres diaris i dos setmanaris. La ciutat va arribar als 18500 habitants quan lí¢â‚¬â„¢any 1878, Antonio Escofet Netto, va fundar el Club Ní*Â*utic per a potenciar la prí*Â*ctica del rem, la natació i la vela lleugera. Aquest fet va ajudar a que lí¢â‚¬â„¢any 1882 sí¢â‚¬â„¢inauguressin els famosos í¢â‚¬ËœBaños del Milagroí¢â‚¬â„¢ que van servir per a impulsar la prí*Â*ctica de la natació.

    La Gimní*Â*stica, origen de la fundació del Club Gimní*Â*stic, neix de quatre vessants diferents: la sueca í¢â‚¬â€œsenzilla i amb la utilització dí¢â‚¬â„¢aparells- veu la llum cap a 1860; la germí*Â*nica de taranní*Â* militarista que va ser la contestació a la sueca, i surt el 1861; la txeca que elimina els aparells i deixa practicar-la a la dona, neix sobre el 1865; i lí¢â‚¬â„¢anglesa, molt similar a lí¢â‚¬â„¢escandinava i que es crea lí¢â‚¬â„¢any 1885 a Londres. Lí¢â‚¬â„¢any 1884 comení*§a a funcionar el primer gimní*Â*s a la ciutat de Tomás Martí*Â*, al número 36 de lí¢â‚¬â„¢actual Rambla Nova, en el que sí¢â‚¬â„¢imparteix la gimní*Â*stic a lí¢â‚¬â„¢estil suec. Hi anaven joves estudiants i també algun fill de comerciant i industrial que havia estat a lí¢â‚¬â„¢estranger principalment a Franí*§a o Anglaterra.

    Els joves de la ciutat havien vist per la festa major de Santa Tecla, del 1881, descarregar el primer quatre de nou net, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i també algunes curses pedrestes en que sí¢â‚¬â„¢anava fins a les Coves del Llorito, el Pont del Diable o el Mas de la Marquesa. Aquestes fites els podria haver esperonat al millorament fí*Â*sic. Encara que aquesta prí*Â*ctica de la gimní*Â*stica no estava ben vista ni pel clergue, ni pels metges, ni per les classes benestants.

    Dotze alumnes del gimní*Â*s del senyor Martí*Â*, discrepants en la metodologia emprada, i descontents per la poca llibertat de la que disposen al gimní*Â*s, opten per reunir-se durant el mes de febrer de 1886 als salons del Cafíˆ del Centre í¢â‚¬â€œposteriorment Hotel Europa- a la Rambla Nova cantonada amb el carrer Unió, per trobar la manera dí¢â‚¬â„¢obrir un gimní*Â*s nou. Perí*² no serí*Â* fins la tercera reunió lí¢â‚¬â„¢1 de marí*§ de 1886, quan decideixen constituir un club per a practicar la gimní*Â*stica, cercar un local cíˆntric, fixar en 15 el nombre mí*Â*xim de socis, i donar-li el nom de í¢â‚¬ËœClub Gimnasioí¢â‚¬â„¢.

    Sembla ser que els dotze joves no estaven totalment dí¢â‚¬â„¢acord amb la fórmula per a constituir el club. El tema econí*²mic i la mancaní*§a de locals, feien complicar el projecte. De fet, el 10 de marí*§ es van tornar a reunir per acordar el lloguer dí¢â‚¬â„¢un local al número 16 de la Rambla Nova. El lloguer era de 25 pessetes mensuals, perí*² havien de fer una aportació individual de 30 pessetes per poder comprar els aparells. Després de llargues discussions van donar llum verda al projecte tot i que algun dels socis van haver de demanar un préstec per fer front al pagament de les quotes.

    A la reunió del 12 de marí*§, nomenen la primera junta i prenen possessió del nou local. El primer president va ser un tractant de vins de La Secuita, Joan Estilí‚·les Portal; el secretari, Eugeni Saugar Rosselló, comerciant; i el tresorer, Francesc Rigau Marot, que tenia una rellotgeria. La resta de fundadors van ser: Josep Mº Boxó Llorens, Rafel Teixidó Martí*Â*, els germans Agustí*Â* i Leandre Ferré, Fulgenci Beltrán Comes, Agustí*Â* Sandoval Salas, Andreu Vilá, Josep Soliano Marot i Josep Verdú Miquel, que va marxar al mes de maig en desacord amb la resta de companys.

    El club Gimnasio í¢â‚¬â€œfins al juliol de 1893 no passaria a dir-se Club Gimnástico- en els primers anys de la seva fundació era una entitat privada i elitista que només podia augmentar el nombre de socis per decisió de les assemblees anuals. De fet, el club, fins al 1898 no es va obrir totalment a la lliure inscripció dí¢â‚¬â„¢associats. Aleshores ja eren 100, al juliol del segí*¼ent any el club ja inicia el seu creixement absolut i censa 300 socis.

    Tarragona va rebre el segle XX amb 23450 habitants, i quatre entitats esportives en funcionament: Club Ní*Â*utic, Club Gimní*Â*stic, Club Velocipedista i Centre Excursionista. Els colí‚·legis de la ciutat comencen a practicar la gimní*Â*stica, i un grup dí¢â‚¬â„¢acreditats metges locals fa un manifest lloant les excelí‚·líˆncies de la prí*Â*ctica de lí¢â‚¬â„¢esport. Els ciutadans eren assidus a presenciar les funcions teatrals o de sarsuela, els concerts de les Bandes Militars i, fins i tot, les conferíˆncies que sí¢â‚¬â„¢impartien a les entitats culturals, perí*² no existia la cultura dí¢â‚¬â„¢anar a espectacles esportius (curses, combats de boxa o exhibicions gimní*Â*stiques).

    Perí*² hi haurí*Â* un fet, lí¢â‚¬â„¢any 1891, que canviarí*Â* la diní*Â*mica de la vida esportiva a la ciutat. Aleshores, entra al club un personatge que donarí*Â* lí¢â‚¬â„¢impuls definitiu, lí¢â‚¬â„¢embranzida justa per transformar-lo en una entitat poliesportiva.. El suí*¯s William Tarin Naurer, qui pensa que el futur estí*Â* en la diversitat, en el pluralisme esportiu i en la participació del soci com espectador dels esdeveniments esportius.

    Lligat amb aquesta idea, el 10 de marí*§ de 1901, a la Plaí*§a del Progrés í¢â‚¬â€œactual plaí*§a Corsini- es juga el primer partit de futbol entre la í¢â‚¬ËœAsociación Football Club í¢â‚¬â€œTarragona- i lí¢â‚¬â„¢Sporting Football Intríˆpid í¢â‚¬â€œBarcelona-, amb triomf barceloní*Â* per 2-5. William Tarí*Â*n impulsa lí¢â‚¬â„¢entrada de nous esports al club.

    El Club a partir de lí¢â‚¬â„¢arribada de diferents esports a Espanya i Catalunya, ja sí¢â‚¬â„¢apunta al gran í¢â‚¬Ëœboomí¢â‚¬â„¢ de lí¢â‚¬â„¢esport a tot el món, i neixen pausadament diferents seccions. A part de la Gimní*Â*stica í¢â‚¬â€œpracticada per una cinquantena de socis-, lí¢â‚¬â„¢Esgrima entrarí*Â* lí¢â‚¬â„¢any 1890; el Frontó, lí¢â‚¬â„¢any 1908; lí¢â‚¬â„¢Atletisme lí¢â‚¬â„¢any 1912; Ciclisme i Futbol, 1914, Excursionisme i Tennis 1915; Lluita, 1918; Boxa, 1922; Hoquei Terra, 1923; Bí*Â*squet 1929; Ní*Â*utica, 1931; Tennis Taula, 1939; Hoquei Patins, 1943; Rí*Â*tmica, 1980; Handbol, 1982; i Futbol Sala, 1994.

    El futbol va costar de ser acceptat dins al club. William Tarí*Â*n estava molt interessat en la creació dí¢â‚¬â„¢un equip de futbol perquíˆ pensava í¢â‚¬â€œamb molt bon criteri- que era lí¢â‚¬â„¢esport del futur. A Tarragona aquells anys es van formar fins a una dotzena dí¢â‚¬â„¢equips diferents amb una vida efí*Â*mera. Lí¢â‚¬â„¢any 1909 hi va haver el primer intent de constituir un equip, de fet es possible que juguessin dos partits, perí*² els jugadors de lí¢â‚¬â„¢Olí*Â*mpic, Stadium i Hispí*Â*nia, no van acceptar fer-se socis del Gimní*Â*stic per competir.

    Lí¢â‚¬â„¢any 1912 hi ha un altre intent, perí*² en aquesta ocasió lí¢â‚¬â„¢assemblea de socis del club no ho va veure amb bons ulls. Finalment, el desembre de 1914 es va constituir la secció de futbol absorbint a lí¢â‚¬â„¢equip de lí¢â‚¬â„¢Olí*Â*mpic i aprofitant les seves samarretes vermelles i el pantaló negre. També van afegir-se uns jugadors de lí¢â‚¬â„¢Stadium que ja portava un parell dí¢â‚¬â„¢anys sense jugar.

    Durant els anys 1915 i 1916, lí¢â‚¬â„¢equip de futbol del Gimní*Â*stic només va jugar partits amistosos, en alguns dels quals va lluir una samarreta blanquiblava. Lí¢â‚¬â„¢any 1916 es va inscriure al Campionat de Catalunya de Segona Categoria, grup B, perí*² no va arribar a comení*§ar la competició per manca dí¢â‚¬â„¢equips. La segí*¼ent temporada va competir per primera vegada de manera oficial. El 13 de gener de 1918 el Ní*Â*stic va empatar a dos gols contra el Vilanova. Era el primer partit oficial dels í¢â‚¬Ëœgranesí¢â‚¬â„¢ a la Segona Lliga del Campionat de Catalunya.

    Els primers partits els va jugar al camp del carrer Estanislao Figueres, fins lí¢â‚¬â„¢any 1922, en un terreny de joc que tenia uns 95 metres de llarg per 70 dí¢â‚¬â„¢ample. El mes dí¢â‚¬â„¢agost del 1922 es va inaugurar a lí¢â‚¬â„¢Avinguda de Catalunya, un camp amb capacitat per 9000 espectadors que va durar fins lí¢â‚¬â„¢any 1972 en que va ser inaugurat el Nou Estadi actual.

    Tot i que el Ní*Â*stic va comení*§ar a competir en categories regionals la temporada 1917/1918, és a partir de la fi de la Guerra Civil, quan es consolida en les principals categories. Des dí¢â‚¬â„¢aquelles dates i fins als nostres dies, el Ní*Â*stic ha anat militant a la 3º divisió, a la 2º divisió i a la 2º divisió B. També va jugar, perí*², tres temporades a 1º divisió. Va ser en les campanyes 1946- 47, 1947- 48 i 1948- 49. En aquell perí*Â*ode lí¢â‚¬â„¢equip es desfí*Â* de conjunts tan histí*²rics com el Real Madrid o el Barí*§a. De fet, el Ní*Â*stic va ser el primer equip en guanyar als blancs en el nou Bernabeu (1 a 3).

    Fent un salt en el temps, la temporada 2005- 2006, la de lí¢â‚¬â„¢ascens a la 1a Divisió, segona vegada a la histí*²ria, es referma una etapa brillant dins de la dilatada trajectí*²ria del Ní*Â*stic. La massa social augmenta espectacularment, amb un increment de socis i de simpatitzants. Com a dada demostrativa, durant el partit que va donar lí¢â‚¬â„¢ascens al Ní*Â*stic, a Xerez, més de 12000 persones el van seguir des de la plaí*§a de la Font a través dí¢â‚¬â„¢una pantalla gegant i, al voltant de 40000, van seguir lí¢â‚¬â„¢espectacular rua pel centre de la ciutat durant la celebració de lí¢â‚¬â„¢ascens.

    Durant la campanya 2005/2006 es pulveritzen tots els récords, pel que fa a desplaí*§aments massius de seguidors. A Lleida, van ser 6000 els que van acompanyar lí¢â‚¬â„¢equip. 2000 a Castelló. 1600 a Valíˆncia, contra el Llevant, per citar només uns exemples.

    Amb lí¢â‚¬â„¢ascens a 1º divisió, en els inicis de la campanya 2006- 07, el Ní*Â*stic arriba als 12000 socis. A 1º divisió lí¢â‚¬â„¢equip acusa lí¢â‚¬â„¢alt nivell de la Lliga de les Estrelles i, tot i fer un digne paper, no pot evitar baixar de categoria, retornant altre cop a 2º A. El Ní*Â*stic havia jugat, novament, 50 anys després, a 1º divisió, tot un premi per a tots nosaltres.

    El retorn a 2º A, la temporada 2007- 08, no va ser fí*Â*cil. De 12000 socis es passa a una mica més de 9000 i lí¢â‚¬â„¢equip pateix més del previsible per mantenir la categoria. Malgrat el discret paper a la lliga, el Ní*Â*stic guanya la seva primera Copa Catalunya. Ho va fer a Palamós contra el FC Barcelona.

    Pel que fa a la campanya 2008-09 es va iniciar amb la ilí‚·lusió de millorar els registres de la temporada anterior, un objectiu que sí*Â* que sí¢â‚¬â„¢assoleix, ja que forí*§a jornades abans de finalitzar el campionat, el Ní*Â*stic obté la permaníˆncia. Lí¢â‚¬â„¢equip es classifica en la 10a posició de la taula classificatí*²ria. Tot i millorar els registres i sent autocrí*Â*tics, ens queda un regust agredolí*§ ja que sí¢â‚¬â„¢ha comptat amb un colí‚·lectiu de jugadors que, per noms, ens permetia al menys a aspirar a posicions una mica més altes. Durant la campanya 2008- 09 el Ní*Â*stic ha tingut 7800 socis.

    La temporada 2009- 10 ve marcada per una major austeritat, vista lí¢â‚¬â„¢actual situació de recessió econí*²mica que sí¢â‚¬â„¢estí*Â* vivint i, de la qual, el món del futbol no en resulta immune. El pressupost per confeccionar la plantilla és inferior perí*² les ganes de fer-ho bé, hi són.
    Demà... més i millor. Salut i Força!

  2. #2
    Status
    Desconectado

    Fecha de ingreso
    03 ago, 17
    Mensajes
    3

    Re: HISTí*’RIA DEL GIMNASTIC DE TARRAGONA

    Por lo que se puede entender el tema de la Historia del Gimnátic de Tarragona lleva a confusión, ya que mezclamos los diferentes deportes con una sección de fútbol, el Club se constituyó como Sociedad deportiva amateur donde se practicaban diferentes deportes haya por 1886 por tanto no podemos poner dicha fecha cuando comentamos los temas relacionados con el fútbol, sección que se constituyó en 1914, es un Club diferente ya que el resto se fundaron como equipos de fútbol y luego algunos Clubs iban añadiendo otros deportes con el paso del tiempo.

    El Gimnástic de Tarragona como entidad deportiva es como hemos comentado de carácter amateur y social, en cambio la sección de fútbol está constituida como una SAD de carácter profesional, con ello no queremos quitar el año de fundación de la Entidad Deportiva de 1886 pero grandísimo error si esa fecha la relacionamos con la sección de fútbol de 1914.

    Hasta la FCF en el registro de la sección del fútbol refleja la fecha de 1886 errónea como hemos comentado ya que debería figurar la de 1914, mezclando la fecha de la entidad amateur y social con los diferentes deportes que se practican al inicio, con la del fútbol.

    Por lo tanto en el Tema de la Historia del Nástic se comienza comentado cuando se fundó 1886 y se practicaba cualquier otro deporte menos el balón-pie cuando realmente se debería consignar la fecha y la historia de la sección de fútbol que es de lo que se trata.

    De lo contrario el Nástic con la fecha de 1886 en la sección de fútbol, sería el Decano del Fútbol en Catalunya y sobre todo el Decano de toda España, me gustaría saber que dirían los seguidores del Palamós CF y del Recreativo de Huelva que están reconocidos como tales.
    Última edición por estadistico; 09/08/2017 a las 21:52

 

 

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •  
El huso horario es GMT +1. La hora actual es: 01:36.
Powered by vBulletin®
Copyright © 2017 vBulletin Solutions, Inc. All rights reserved.
Content Relevant URLs by vBSEO
Traducción por ForoBeta Copyright © 2017.
©catalunyafutbol.cat
Los Tejos